Entrevisten a Francesc Parcerisas, coordinador artístic del Pessebre

«Si mai el pessebre vivent es deteriorés, voldríem tenir fermesa per plegar»

Francesc Parcerisas és un dels coordinadors del Pessebre Vivent del Bages a les Torres de Fals. L’escenografia i el repartiment de papers són algunes de les seves tasques. Des de l’estrena del pessebre, l’any 1977, Parcerisas es manté al capdavant. A més, ha encomanat l’amor pel pessebre als seus fills i néts, que enguany hi participen.

Què va promoure l’inici del pessebre vivent?

A Fals sempre hi ha hagut molta tradició de teatre, però mai s’hi havien fet els Pastorets. L’any 1976 es van fer els Pastorets a l’església, ja que no disposàvem d’un local adequat on fer la representació. Però l’any següent va sorgir la idea de fer un pessebre vivent a les tor-res de Fals, ja que és un indret que no podíem desaprofitar.

Quin ressò va tenir el primer any?

Va tenir tant públic que vam plantejar l’opció de començar a fer un pessebre vivent seriosament. Al principi, només teníem uns seixanta voluntaris per fer-lo, però ara ja en són gairebé tres-cents.

Després de quaranta anys, quins són els objectius actuals?

Volem créixer en qualitat. Si algun dia l’espectacle es deteriora o no hi ha prou gent per fer una bona representació, volem tenir la fermesa per dir: pleguem. No voldríem continuar el pessebre per força i oferir un espectacle de poca qualitat.

Com s’aconsegueix aquesta millora en qualitat any rere any?

Arreglant petits detalls, tot i que cada vegada costa més. Però el que s’ha d’intentar és no perdre la identitat del nostre pessebre. Nosaltres volem fer una representació del naixement de Crist, sent fidels als personatges i a les paraules que apareixen en alguns passatges de la Bíblia. Volem donar a conèixer una història.

Què és el que voleu transmetre a la gent?

Volem que la gent valori l’espectacle. Però no volem influir en les creences de les persones. Tot i així, és una història que, ens la creguem o no, ens retorna als nostres orígens.

Entrevista realitzada per Laura Serrat per Regió7.

Veure l’entrevista original a Regió 7