Un any més. Un Nadal més. I, per tant, una nova edició del Pessebre Vivent de les Torres de Fals. Tot un símbol. Fins i tot, i si m’ho permeteu, per a mi, té un valor personal afegit. Diuen els historiadors que els pessebres actuals tenen l’origen en les representacions icòniques que feia Sant Francesc d’Assís. El meu sant. Un tipus intel·ligent, avançat i conscient de qui ara els experts anomenen la creació del relat.
I què és un pessebre, sinó un relat? Certament, el pessebre és un altar a la pau. Una peça d’orfebreria humana que quadre a quadre representa l’harmonia necessària del cicle vital. Una mostra gràfica de la fraternitat. Un infant, un nadó en un bressol, que cluca els ulls davant la seva marei és vigilat per un pare amatent. Un bou i una mula. Dos éssers imprescindibles per entendre la vida que escalfen una criatura que porta la bona nova de pau i amor.
