1987

M’han demanat que, com a visitant, doni les meves impressions sobre el Pessebre Vivent del Bages que cada hivern – aquest any en farà ja onze – es presenta a les Torres de Fals.

S’escau que l’any passat, després de veure’l, vaig publicar un petit comentari en què resumia el meu pensament sobre aquest misteri de fe i de col·laboració ciutadana que és la meravellosa escenificació nadalenca de Fals i Rajadell i no sabria començar d’altra manera que transcrivint algunes d’aquelles meves paraules: “Quan una comunitat humana es disposa a continuar, un any darrera l’altre, encarnat per entremig dels seus boscos, sota les seves pedres mil·lenàries, pels seus camins i covals, la plasmació d’aquell Nadal primer en el qual els creients hi hem reconegut la realització del pla salvador de Déu sobre la humanitat, al ras i amb el fred i les incomoditats dels pastors del primer pessebre, només pot ecomanar-nos un esperit místic, religiós, de bona voluntat”.

I aquesta és, amics visitants, la meravella: dos pobles petits i rurals d’aquells que dissortadament el món d’avui no en fa gaire cabal, – com no en feien de Betlem ni de Natzaret els savis de l’orgullosa Roma – s’uneixen per a presentarnos aquest drama sacre del naixement de Jesús i per dir-nos que, quan hi ha bona voluntat, no hi ha esforç petit i totes les aventures són possibles.

Meravella d’amor i de fe, però també de fraterna generositat: ho viuen, ho estimen i ens ho ofereixen. Saben prou bé que sota de les soques i de les branques dels arbres dels seus boscos i dels cereals dels seus camps, hi ha unes arrels ocultes però eficaces – imprescindibles! – que aguanten i alimenten la vida que es veu. Per això estan ben segurs que ha de fer bé als visitants allò que es veu i se sent – que certament es extraordinàriament ben presentat – però més encara el que s’hi descobreix.

Veniu a les Torres de Fals a admirar i a meditar la meravella del Pessebre Vivent del Bages. I el Nadal us serà molt mes Nadal.

Lluis Badia i Torras