Cada any ens trobem davant el pessebre. I és un fet nou. Tant nou com el néixer. Néixer és una porta oberta, una esperança. Davant nostre s’obre un camí, una via que és plena d’escenes qüotidianes, conegudes.
Trobem el pessebre i cada hivern hem bastit un naixement.
Cada any els pobles de Fals i Rajadell ens omplen l’itinerari d’actes diaris: jugar, comprar, treballar, i néixer. I ho veiem com un fet nou.
S’han agafat de les mans i ens ensenyen aquell pessebre que havíem fet de petits. I ells han crescut al voltant del pessebre.
Farem el recorregut amb la mà dintre la mà, amb els ulls dintre els ulls i trobarem un infant nu. Descobrirem allò que ja teníem en el cor. Com una veritat.
La nit, el fred, ens hauran ajudat a buscar l’altra mà, els altres ulls acostumats.
I guardarem en el cor el naixement: Un horitzó.