1993

Un pessebre vivent! El visiteu, el seguiu i resseguiu i no us n’acabeu de fer el càrrec. Què és això? Som a Palestina o a Catalunya? Son imatges de fang o persones humanes, aquestes figures estàtiques, immòbils? Hom no acaba de percebre tot el silenci, trencat només per una suau música nadalenca.

Heu de penetrar plenament en el misteri del Nadal i diria, també, en el misteri d’un poble, si voleu acabar de comprendre tot el sentit, tot el símbol i tota la realitat d’un pessebre vivent.

El misteri del Nadal conté tota una fe. Visitar un pessebre vivent sense aquesta fe en Jesucrist, el converteix en un mer espectacle folklòric. I aquesta no és pas la idea dels organitzadors ni la finalitat del pessebre. Sempre hi ha d’haver el creient que l’admira perquè és un mitjà gràfic que li fa reviure el naixement de Jesús, en un lloc, en unes circumstàncies, en un país.

El misteri del poble que representa el pessebre, en aquest cas, el poble de Fals, l’heu de situar en tot el seu context. Vull dir que, darrera cada figura, cada quadre, cada escena, cada il·luminació, ni ha tot un poble, tot un treball, tota una trajectòria que compromet i que obliga a sacrificis, a assaigs, a voluntat de plasmar les escenes després d’una tasca que no es veu, però que és al darrera.

He dit símbol i realitat. El símbol es la representació, la posada en escena d’uns esdeveniments que fa vora dos mil anys canviaren el camí de la història humana. La realitat és el valor d’un esforç amarat de fe, d’esperanca i d’amor.

Felicito el poble de Fals, a tots i cadascun dels seus veïns per aquesta representació nadalenca. I els dic que s’esforcin més encara a presentar el seu pessebre vivent amb aquell amor amb què Jesús va néixer a Betlem.

Enguany, però, algú ja no ho podrà fer així. I tots vosaltres, gent de Fals, ho sabeu. Aquest any ja no hi tindreu el Pitu Garriga, l’amic que tant us ajudava. Però estigueu segurs que, any rera any, el Pitu us anirà encenent una estrella lluminosa i resplendent al mig del firmament aquesta nit de Nadal, la més bella de totes.

Antoni Deig
Bisbe de Solsona