1994

No conec aquest Pessebre, però el sento meu ànima endins.

Del Mato Grosso estant, entendrit el meu cor vell per tants de records i d’exigències d’una cultura i d’una fe curulles de pessebres, nadales i pastorets, no em costa gaire de sentir-me amb tots vosaltres, al peu de les Torres de Fals, fent tots plegats el pròleg, les escenes, el misteri.

Sé que l’empenta comunitària de Fals i Rajadell, la naturalesa i l’arqueologia singulars que emmarquen la celebració i també el pa torrat amb all i oli d’una cultura i d’una història tan nostres que agermanadament vosaltres mengeu, fan rebé de pròleg a la fe de tot un Poble i al misteri de tot un Déu.

Amb els ulls oberts i el cor de bat a bat, vosaltres el feu vostre el Pessebre de debò, avui, a casa nostra, en plena nit potser…

A Fals, les torres que foren un dia casal de la guerra, avui, gràcies a tots vosaltres, són monuments a la Pau.

A Fals no hi sou només com a actors o espectadors descompromesos, sinó que feu vida el Pessebre Vivent.

El Pessebre és vivent tanmateix, realitat actual, desafiament i gràcia.

Perquè sempre és Nadal, a tot arreu i en cada cor que s’obre al misteri.

Perquè Déu és per sempre més el Déu-amb-nosaltres, gent de casa, company de camí, història humana, presència i convivencia alliberadores.

Perquè la Maria i el Josep de cal fuster no tenen cap feina, potser ni prestigi, però tenen esperança i gosen anar cercant la manera de fer néixer Déu entre nosaltres.

Perquè Herodes continua perseguint l’Infant, i els llops del lucre, del racisme i de la prepotència continuen matant els xaiets de la gratuïtat, la germanor i la llibertat.

Perquè no hi ha lloc a la Ciutat materialista per néixer el Nen a la Fe i no hi ha lloc a la Ciutat eixorca per néixer els nens a la Vida.

Perquè l’estel de la Pau s’ha d’amagar, corferit, a Bòsnia, a Ruanda, a Haití.

Perquè encara només són els pastors pobres de sempre els qui fan cabal a l’Anunci i creuen, jocosos, que Déu els estima…

“Que el Crist ens sigui comú” m’escrivieu vosaltres. Aquesta es la nostra pregària, oi? i la nostra feina. Que ens sigui comú l’Esperit de Crist que prega dins nosaltres amb confiança filial, que gemega amb dolor de part per tota la Creació violentada, que recull les llàgrimes i la sang dels pobres i que va fer venir a l’ésser allò que no era i torna els morts a la vida.

Vosaltres, al peu de les Torres de Fals i arreu de la nostra Catalunya, i jo, a la vora de l’Araguaia i al llarg de la nostra Amèrica, anem fent cada dia el Pessebre Vivent del Déu amb nosaltres i de la Pau fraterna per a tothom.

Pere Casaldáliga
Fill de Cal Lleter de Balsareny
i bisbe de Sao Félix do Araguaia.
Mato Grosso. Brasil.