1997

Hom podria dir que acostumat com estic als escenaris, als focus blancs i llums de tots colors, al so degudament amplificat de les veus humanes i dels instruments acústics i electrònics, a la remor del públic que espera l’inici del concert, a l’anhelat brogit dels aplaudiments al final de la interpretació i, en definitiva, a tota la parafernàlia que comporta un esdeveniment artístic musical, poc m’hauria de sorprendre la representació d’un pessebre vivent feta per actors no professionals i en un espai natural més propi d’activitats quotidianes que no pas de funcions teatrals.

Doncs s’haurien equivocat de mig a mig. He vist el Pessebre Vivent de Fals un bon grapat de vegades, i no en recordo cap que no m’hagi impressionat de veritat. Podria dir que el que tant em corprèn cada vegada que assisteixo a alguna representació del Pessebre a les Torres de Fals no és només el fet de reviure una part tan arrelada als nostres sentiments més íntims, que vénen de lluny, de quan erem petits, i que d’alguna manera van marcar la nostra infància i tota la nostra vida. No és només, tampoc, el fet de veure tanta i tanta gent desinteressada implicada en aquestes representacions plenes de contingut simbòlic, que també adquireixen valors humans i socials absolutament necessaris en la nostra moderna societat. No és només que la qualitat artística del treball de cadascún dels integrants a l’escenificació, veïns de Fals i Rajadell, hagi aconseguit un nivell molt alt. Ni només l’efecte sorprenedor d’un magnífic audiovisual que acompanya i ajuda la interpretació dramatitzada …

Diria que és el conjunt de tots aquests factors el que fa que el Pessebre Vivent de Fals sigui viu, humà, entranyable i proper, natural… Com si tot allò que representa formés part del nostre entorn més habitual. I et sents integrat en aquell conjunt, et notes transportat, canviat, il·lusionat, i meravellat de l’esforç que realitzen tota aquella gent, impressionat pel resultat obtingut. Sents enveja d’allò que assoleixen, del que comuniquen, del que fan sentir …

I no només ho he experimentat jo. En moltes ocasions he portat convidats d’altres països, d’àmbits culturals diferents i allunyats del nostre i he pogut comprovar que la sorpresa i l’emoció que han experimentat també ha estat immensa. Anys després molts d’ells me n’han parlat. Tenien viu encara el record d’aquella experiencia viscuda a les nostres terres.

Gràcies Fals i Rajadell per donar vida a aquest espectacle. Per fer reviure les nostres arrels.

Manel Camp i Oliveras
Pianista i compositor