1999

El pessebre ha estat, des de fa segles, un element essencial del nostre Nadal. Els orígens més remots són del 1223, quan Francesc d’Assís, retornant d’un viatge a Terra Santa, volgué reviure a Greccio el que havia vist a Betlem, valent-se d’un espai al bosc, damunt la ciutat, amb penyals rodejats d’arbres, on habitaven els frares en la més estricta pobresa. En apropar-se les festes de Nadal, convidà un vell amic a celebrar la santa nit de Nadal en aquest lloc, junt al seu eremitori; allà en una cova perduda entre les roques, hi posaren un pessebre amb palles i fenc, amb el bou i la mula, com a Betlem. Celebraren l’adveniment del Fill de Déu a la terra; comprovaren amb els seus ulls la pobresa en què volgué néixer. Des d’aquell any, els franciscans celebraren la missa de la nit de Nadal, convidant gent que hi acudiren amb torxes enceses i entonant himnes de joia i lloança al Diví Infant.

Amb els canvis que imposa el pas del temps, ha arribat a nosaltres el pessebre, bella costum per festejar la mes redemptora de totes les festes de l’any, en què era tradició visitar les cases dels amics, per contemplar la multitud de figuretes sobre la taula plena de molsa i arboç, mentre la mainada entonaven les cançons que acabaven amb la participació dels més grans. Quan som a l’Advent, a mesura que s’apropen els dies del gran misteri, hom se sent impressionat per la música nadalenca, per la joia de sentir de nou tota la immensa florida de cançons de casa nostra i d’arreu: cançons de melodia senzilla, plenes de tendresa, de bondat o de gatzara.

I, des de fa més de vint anys, la il·lusió de viure altra vegada la joia inefable, del Pessebre Vivent. Els pobles de Fals i Rajadell, gent de cor i de sentiment, abnegada i arrelada a la seva terra, ens mostren l’espectacle evocador del primer pessebre en un clima de pau i amor. Per a mi, el Nadal – a més del seu missatge evangèlic – es viure’l participant de la tradició i l’autenticitat de les costums i vivències dels meus primers anys d’existència, fins avui. És contemplar les nadales de l’entranyable dibuixant Joan Vilanova, la Missa del Gall, els Pastorets, la música a l’orgue, els textos bíblics, els concerts amb l’Orfeó i la Capella de Música, el Poema de Nadal d’en Josep M. de Sagarra… i el Pessebre Vivent a les Torres de Fals, no me’n podría sostreure.

Aneu a Fals un capvespre dels dies de Nadal o dels diumenges de gener, quan s’allarga el nou dia; si fa una mica de fred, millor. Abrigueu-vos i endinseu-vos en el bosc, les torxes enceses us faran de guia en el camí; si hi ha estels, serà meravellós. Ben aviat us hi sentireu integráts, mentre gustareu del perfum de les herbes boscanes, l’espígol i el barballó; dels pins i alzines, el boix, el bruc i el galzeran. Tot fa olor de bosc sagrat. Les estrelles rutilants en la immensitat del firmament i el vent geliu que fibla i somica. Davant vostre, la majestuositat d’unes Torres mil·lenáries, on any rere any, milers de persones vingudes d’arreu escolten, en el silenci de la nit, l’anunci joiós del gran misteri de fe i esperanza, d’àngels i pastors encarnats per tota la gent del poble. Es l’aplec d’infants, joves i grans que fan possible un espectacle que combina text, música i llum dins una estètica viva.

Tot per recordar el missatge de l’lnfant del pessebre i de la Santa Nit: Glòria a Déu a dalt del cel i a la térra pau als homes de bona voluntat! Res no us deixarà indiferents. El Pessebre Vivent del Bages, a les Torres de Fals, és el miracle que aquests bons amics i amigues han sabut fer en oferir-nos, enmig de la boira i del brogit quotidià, una mica de tast d’infantesa amb alens del cel i de la terra.

Ignasi Torras i García
Organista. Manresa