2001

Aquest any no es va poder fer cap representació del pessebre per haver quedat tots els camins intransitables com a conseqüència de la gran nevada dels dies 14 i 15 de desembre de 2001
Salutació
El Pessebre Vivent és la darrera manifestació moderna del teatre religiós, però que ha arrelat tant que ja sembla que tingui una tradició antiga. I tots sabem que va ser una creació de l’escriptor i patriota Esteve Albert, amb el qual vaig compartir amistat i accions en temps difícils. Albert, encara no fa cinquanta anys, que va iniciar aquest espectacle a Engordany d’Andorra.

La tradició del Pessebre Vivent s’ha estès molt en els darrers anys i són més de quaranta les poblacions de Catalunya que en tenen. Fa deu anys vaig tenir el goig de veure el de les Torres de Fals, que em va impressionar perquè és com un gran retaule dins un marc natural molt apropiat.

Felicito els impulsors i continuadors d’aquesta bella tradició religiosa i cultural perquè han arribat a la fita dels vint-i-cinc anys.

Jordi Pujol i Soley

President de la Generalitat de Catalunya

Pròleg

Quan jo era una criatura, és a dir, quasi a la prehistòria, havia pres part en un quadre plàstic que se solia representar per Nadal, que es deia “Les figures del pessebre” i que consistia en el següent: una colla de nens i nenes, disfressats com les figures del pessebre tradicional, sortíem a l’escenari al compàs d’una cançó que un grup de nois i noies cantaven entre bastidors acompanyats per un piano, ens col·locàvem al lloc on ens havia assenyalat el director i ens quedàvem tan immòbils com podíem fent veure que de debò érem figures. Després la cançó continuava, tenia lloc una acció diguem-ne dramàtica en la qual hi intervenia un àngel, que sempre era una nena, i un dimoni, que sempre era un nen, i al final abandonàvem l’escenari altre cop al ritme de la cançó.

Això, com he dit, passava quasi a la prehistòria. Ara no crec que es representi, aquell quadre plàstic, però jo ho he esmentat perquè recordo que quan vaig saber que hi havia pobles on es feien pessebres vivents, de seguida vaig pensar que les meves “figures” segurament eren un antecedent temporal de les representacions actuals. Perquè els pessebres vivents són un fenomen relativament modern, i dic relativament perquè els vint-i-cinc anys de què pot dignament presumir el de les Torres de Fals obligaria a llevar-se el barret, si un en portava. Vint-i-cinc anys de continuïtat són molt significatius, sobretot en una activitat com aquesta en la qual un s’hi fa més savi que ric, que deia la meva padrina, i més encara tenint en compte les prioritats de la societat en què vivim. Vint-i-cinc anys de Pessebre Vivent volen dir moltíssimes hores d’esforç, de dedicació, potser de sacrifici, i això es el que de debó compta, el que de debó pot fer que el missatge nadalenc de pau i de bona voluntat sigui alguna cosa més que una proclama de la qual gairebé ningú no fa cas. Felicitats, doncs, a tots els qui han fet i fan possible el Pessebre Vivent de les Torres de Fals i tant de bo que d’aquí a vint-i-cinc anys algú pugui escriure un text en què es parli del cinquantenari de la representació. Serà senyal que encara no s’ha perdut la sensibilitat, ni l’amor, ni la generositat.

Miquel Martí i Pol
Poeta, escriptor i traductor català