2003

Era un matí d’octubre, quan vaig rebre el missatge del president de l’Associació Cultural i Recreativa de Fals, demanant-me la meva col·laboració, per tal que fos jo el que realitzés el pròleg del programa del Pessebre Vivent del Bages de Fals d’aquest any. Momentàniament vaig pensar en negar-me; qui era jo per fer una cosa així? Però també deseguida el meu cor, més que el meu cap, em feia recordar la joia d’aquells dies de Nadal de la meva infantesa, viscuts a casa meva (a Manresa) i vaig dir-me tan se val! Si que ho faré!

Clucant els ulls beneïa l’hora que el prec d’aquests bons amics em duien a reviure com si fos ahir el misteri de la Nit de Nadal i recordava l’arribada a casa després de la Missa del Gall, tombats a terra sobre la catifa, junts tota la familia cantant nadales. Passàvem les millors hores de la meva vida.

Ara ja ens hem fet grans…, ja no hi som tots…, ¡ al pensar en ells els adèus se’m desfan arran dels llavis, amb un gust amarg i alguna llàgrima. Ja no pot ser igual!

Aquestes diades sempre les enyoraré, però confio que sempre hi haurà persones generoses com vosaltres, que treballant desinteressadament faran possible l’escenificació d’aquest meravellós Pessebre Vivent i aconseguiran que no s’esvaeixi mai el misteri d’aquests dies tan entranyables.

De petits, any rera any, gaudíem dels pastorets, el dimoni, els àngels, la Verge i el Petit Infant, que ens omplia d’alegria. Ara ens feu gaudir d’un Pessebre Viu, en un lloc natural i encantador, ple d’aromes frescos i sota un cel estelat i sobretot envoltats d’una gent plena de sensibilitat, generositat, senzillesa, bondat i d’amor.

Que la pau i el caliu humà d’aquesta representació ens perduri durant tot l’any.

Manel Estiarte i Duocastella
Membre del Comité Olímpic Internacional