Esteve Albert i Corp

Fou poeta, autor teatral i promotor cultural. De grans inquietuds polítiques, milità en diferents organitzacions nacionalistes com Nosaltres Sols! o Estat Català, participant dels fets del sis d’octubre o arribant a col·laborar amb Lluís Companys durant la guerra civil espanyola creant el Comitè de la Salut Pública, organisme que intentava resoldres les penúries entre els infants i la gent gran.

Després d’aquesta continua el seu activisme militant al Front Nacional de Catalunya i va fer d’enllaç a l’exterior amb Pompeu Fabra i Pau Casals. A causa de la persecució policíaca, a partir de 1956 s’establí a Andorra, i promogué espectacles de teatre popular com el Pessebre Vivent d’Engordany o el Retaule de Sant Ermengol.

És l’autor de l’assaig històric-patriòtic «Destí i missió de Catalunya i Occitània», dels reculls de poemes «Única amor» (1945) i «Petita vall» (1946), dels estudis «La vella Andorra vista per Mossèn Cinto» (1959), «Isabel Güell i López de Sentmenat» i «Procés i projecció de l’obra de Josep Sebastià Pons» (1983). El 1990 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Bibliografia
J. Reniu i Calvet, Esteve Albert i Corp: esbòs biogràfic, Dosrius, Ajuntament de Dosrius, 1999.