Pròleg 2012

Negra nit de fred intens i regust humit de muntanya que s’escola per la pell i s’ancora als ossos de la columna, adorm els dits i enrojola el nas. Nit com qualsevol altra de ple hivern, per passar-la arraulit a casa, a la vora del foc d’aquells que encara tenen el privilegi de tenir la llar al menjador. Nit per entaular-se amb la família i assaborir menges suculentes.

I jo aquí. Al mig de la muntanya en una nit de desembre. Rebutjant qualsevol possible plaer hivernal i fent via entre camins i corriols flanquejats per la imponent altivesa de dues grans torres de pedra que m’observen inquisidores.

I no marxo perquè malgrat tot, no vull. No puc. Em confesso absolutament captivat per les llums que ara i adés m’indiquen cap a on dirigir la meva vista i contemplar embadalit la bellesa de la recreació, la subtilesa dels detalls i l’esforç de la feina conjunta, com la dels firaires i les rentadores que em donen la benvinguda i em menen a conèixer l’anunciació, els majorals i els rabadans, els pastors, les senzilles dones de poble o els senyorials Reis Mags de l’Orient, que acaben marxant muntanya enllà, des d’on veig també la fugida a Egipte o la recreació de la cruel matança dels innocents.

Meravelles visuals que fan d’aparador al que realment hi ha darrere d’aquest pessebre: la unió de forces de dos pobles petits d’entorn rural que sumen energies per crear quelcom més que un espectacle. Tota una aventura amateur, que neix de la base social i del voluntariat i que esdevé un clar exemple de la cultura popular que ha perdurat gràcies al teixit associatiu. Una base activa i vertebradora de la llengua i la cultura que s’ha mantingut amb l’esforç de centenars de voluntaris que creuen en el que fan i estimen la seva tasca.

Cultura, valors i poesia visual que des de la Federació d’Ateneus de Catalunya valorem especialment perquè culmina l’essència d’aquells que han sabut mantenir la tradició sense renunciar a innovar per atraure cada any a més i més persones que, com jo, s’encomanen de les meravelles visuals d’aquest espectacle d’entorn natural privilegiat.

Salvador Casals i Romagosa

President de la Federació d’Ateneus de Catalunya