Pròleg 2013

Sóc conscient que no és de molt bona educació començar demanant-vos un favor; però m’agradaria que per un moment tanquéssiu els ulls i recordéssiu la mirada especial d’algú estimat. La teniu? … Tot plegat us ho demano per que al llarg de la nostra vida, entre altres coses, col·leccionem mirades. Ja pot ser la mirada de la nostra mare renyant-nos per una malifeta quan érem petits, o la mirada de la nostra dona a l’altar el dia del casament, o la d’un bon amic quan ha estat necessitat … Mil moments i mil mirades que ens queden gravades en el subconscient, i que si tanquem els ulls podem recrear sense esforç.

Jo en tinc una de mirada guardada que és molt especial, tendra, innocent, entranyable, i que al posar-me a escriure aquestes línies m’ha vingut al cap. És complicat descriure-la però ho intentaré; els protagonistes d’aquesta mirada son els meus néts, i el moment exacte de la mateixa, va ser quan per primer cop van venir amb la família a veure el Pessebre Vivent del Bages a les Torres de Fals.

Els nens d’avui en dia els costa impressionar-se. Ja els pots dur on sigui o regalar-los el que sigui, que (i que quedi entre nosaltres) els costa emocionar-se … i més, si es tracta d’alguna cosa que no ha sortit prèviament a la televisió. No? Doncs el fet, hi ho recordo com si fos ahir, un vespre vam dur als més menuts de casa a gaudir del recorregut del Pessebre Vivent, i … creieu-me quan us dic, que la sensació que es van endur … no te preu.

A mi també em va impressionar la primera vegada que hi vaig anar, i ho segueixo fent cada cop que el visito. No només és pel paratge natural que l’envolta, l’olor de natura que t’embriaga, l’arquitectura de les dues torres mil·lenàries i els racons pictòrics, o la banda sonora que perfectament casa i acompanya totes les escenes. És un altre detall, i que avui en dia, en els temps que corren cobra més valor i enalteix les més de 260 persones que hi participen, i que fan possible que gaudim d’aquest espectacle en moviment tant tradicional i peculiar.

No descobreixo la sopa d’all dient que el país està en crisi, però com sempre afegeixo en les tertúlies de radio, televisió o en les conferències que participo, crec que el país està sotmès a una crisi, i no només econòmica, si no de valors. Dels VALORS en majúscula com podrien ser la constància, el sacrifici, la companyonia, la voluntat, … en definitiva, la cultura de l’esforç que tant s’ha perdut. Però cada cop que vaig a veure el Pessebre Vivent, és obligat, treure’m el barret. Sí, senyor! … És admirable, veure com tanta gent s’agrupa per tirar endavant un objectiu, com col·laboren entre ells, com s’organitzen de forma harmoniosa, com sense ànim de lucre tiren endavant, any darrera any, el que ja és una tradició obligada que desperta tanta tendresa a petits i grans.

Sense cap dubte, i espero que em permeteu la llicència, estic convençut que si els dirigents, i tothom del nostre país apliquessin les ganes, la força de voluntat, l’energia, la constància, l’empenta i la germanor que es respira en aquest Pessebre Vivent, ja faria temps que hauríem sortit d’aquesta situació que ens ha dut a veure a diari, estampes típiques del clàssic pessebre com uns pares que sense recursos ni sostre han d’alimentar a un fill.

Igualment però, el Pessebre Vivent ens porta un altre tipus de mirades. Mirades d’esperança. Gent que malgrat la situació d’aquell temps, s’alegraven de la notícia, i amb il·lusió, germanor, alegria i ganes s’unien per anar a veure a la feliç parella que acabava de donar a llum, i oferir-los presents per poc que tinguessin. Aquest és l’esperit. Aquest és el missatge. Aquesta és l’esperança que el Pessebre Vivent del Bages de les Torres de Fals transmet; que units és fa la força, que amb grup s’aconsegueix el que es vol, que la constància és una fidel amiga i que la companyonia és el millor aliat. Ho repeteixo … la més profunda admiració per aquesta gran tasca i aquest espectacle que any darrera any ens oferiu. Sense cap dubte … el millor regal. Us convido a que viviu en primera persona, totes aquestes bones sensacions i gaudiu de les mirades que aquest espectacle provoca.

Bones festes a tots.

Josep Pons

Assessor d’imatge