Pròleg 2016

Figures d’un pessebre amb música pròpia

Enguany al rabadà potser li han hagut d’allargar la vora dels pantalons, sorgir la camisa que es va estripar l’any passat i comprar una samarra nova perquè aquest estiu passat ha fet una bona estirada. Però hi és i segur que continua tenint ganes d’esmorzar, li fa mandra caminar per la neu i troba mil i una excuses per no voler anar a Betlem amb el seu cosí Miquel, encara que aquest l’intenti convèncer amb el porró de vi.

La pastora Caterina potser no es diu així però és la mateixa noia que any rere any, exposada a les inclemències del temps, senzilla i modesta s’alegra de tot cor de poder oferir a l’Infant tres taronges de la Xina.

El dimoni escuat potser volta aquest any per una altra penya, perquè a les Torres de Fals hi ha prou indrets naturals per acollir el Jesuset, nuet. Ell tampoc no falta mai a la cita anual malgrat que els pastorets, en veure’l, de les pallisses que li claven a cada funció el deixen mig difunt.

La Mare de Déu potser aquest any ja no és tan xiqueta, no va a costura ni a aprendre de lletra, perquè segurament ja és una estudiant universitària, però continua aixoplugant-se en una establia envoltada de les bèsties del naixement.

Sant Josep, que probablement no ha fet mai de fuster perquè no hi havia tradició d’artesans a la seva família, la contempla amorosit i li llisca una llàgrima galta avall quan veu somriure el Noi de la Mare (que aquest any, amb sort, podria ser un nadó de debò), i amb un esguard agraït mira el paneró ple de panses i figues, nous i olives, i mel i mató que li han portat els pastorets de la muntanya.

El rei Herodes, malgrat ser malvat i pervers, de ben segur que també aquesta vegada ens captivarà des de lluny per la majestuositat de la seva actuació, ens esglaiarem tots plegats contemplant la impactant escena de la matança dels nens innocents, reforçada per la música i el joc de llums, i observarem amb el cor compungit però amb mirada esperançador la fugida cap a Egipte, propiciada providencialment per l’aparició en somnis de l’Àngel.

La vella que fila, ara un any més vella, no vol renunciar a restar immòbil estoicament fins que hagin passat els últims visitants i també està disposada a ser al nou lloc que potser se li ha assignat després de la renovació del seu quadre. A prop seu, el rabadà jovenet, que si no ho és podria molt ben ser un nét seu, juga a la vora del foc per fer-se passar el fred de la nit estelada.

Un tros més enllà els pastors amb gran recel, vestits amb la pell i la samarra, després de menjar ous i botifarra, dormen a la intempèrie i esperen ser despertats per l’Àngel de la Glòria que els ha d’anunciar la Bona Nova del naixement de Jesús, Déu Infantó.

S’han acabat les setmanes de Daniel, les dotze van tocant i el cant dels ocells anuncia el despuntar del major lluminar. Totes les figures del Pessebre Vivent del Bages a les Torres de Fals, com si fossin extretes dels textos de les cançons de Nadales, també aquest any estan a punt i ens rebran amb il·lusió renovada.

Ah! I el rabadà de la samarra nova, després de fer-se pregar unes quantes estrofes, finalment fa un cop de cap, es treu la mandra de sobre i diu decidit: “Cap a Betlem!”.

Us convido a seguir el seu exemple i anar cap al Bages. Deixeu-vos-hi portar. Com els tres Mags d’Orient, que guiats pel rastre de l’estel, sempre saben com arribar-hi, a vosaltres les teies (o torxes) que pel camí hi ha fins al lloc us portaran i el camí il·luminaran.

Jo, que de mandra no n’he tingut mai, despès d’escriure el Pròleg m’he dit: Casals, aquest any també aniràs al Pessebre de Fals, entre d’altres motius, per mantenir una tradició iniciada ja fa uns pila de Nadals. Bon Nadal i bon Pessebre!

Jordi Casals
Director de cor i orquestra