Sor Lucía Caram

Sor Lucía Caram és monja dominica contemplativa. Va néixer a Tucumán (Argentina) l’any 1966 encara que viu a Espanya des de 1989 i des de 1994 resideix en el Convent de Santa Clara de Manresa.

Aquesta monja dominica considera el Convent un espai privilegiat per pregar, estudiar, contemplar, i una plataforma immillorable per acollir, compartir, escoltar i predicar, amb la paraula i el silenci.

Va estudiar Teologia i més tard, va fundar Sos Tucumán per ajudar les famílies més desfavorides de la seva província natal. A més, des del 2008 està en la Plataforma Ciutadana de Solidaritat Manresa, avui dita Fundació Rosa Oriol.

Des del seu compte de twitter, amb més de 60.000 seguidors, s’ha convertit en la veu dels que ho han perdut tot. No parla d’oïda, ho sap de bona font. Cada dia des de la seva fundació donen de menjar a més de 1.600 famílies. Aquestes, a les que segons ella, el Govern ha deixat sense res. Per això les paraules de Montoro sobre Càritas afirmant que els seus informes eren “purament estadístiques” no li sonen a realitat. “Montoro dimissió Ja”. Insultants declaracions d’un aliat de l’estafa i mentida de l’Estat. Caritas no menteix”, afirmava sor Maria Caram.

Dominica contemplativa i presentadora d’un programa de cuina. Ho té tot per ser l’antítesi d’una monja. Però és monja i també collonera amb els polítics. “Crec que la política que tant ens amarga a tots és massa important perquè la deixem en mans dels polítics”.

No busca justícia, però sí igualtat. Igualtat per als més desfavorits. Per a aquests que no senten que les coses estiguin canviant. “Quan parlen de brots verds, crec que són d’una planta verinosa”, afirmava.

Les seves majors virtuts: parlar clar i defensar els seus ideals. Mentrestant aprèn a viure de nou: “La meva vida són les meves causes i com les meves causes valen més que la meva vida, em dec a les meves causes. En aquest cas, la dels perdedors i els que més m’estan ensenyant a viure”.