Les Torres de Fals, un Pessebre Vibrant
Nadal és família, tradició i il·lusió; són àpats feixucs, tardes vora el foc i mirar-se la vida amb ulls d’infantó. De petits a grans, Nadal són Reis, tió i pessebre. De casa sortim al carrer, malgrat el gebre, per recórrer el poble en cavalcada, cridar un tronc a la boscada o visitar el Vivent en aquesta contrada.
A Catalunya Central aviat farà mig segle que perviu aquest Pessebre. A contra corrent, any rere any segueix creixent. I de tot el Bages continua aplegant, més de dos-cents vilatans que, al voltant de les Torres de Fals, mostren quadres bíblics exultants.
El fred, aquiescent, glaça a tothom present. El foc, ardent, dona la benvinguda a la gent. El ferro, roent, ressona a cops del ferrer i revela antics oficis al carrer. Pels qui el Pessebre coneixeu i pels que avui el descobriu, amb tres missatges vull que us quedeu: als figurants; als visitants; i als catalans.
Als figurants (de Fals). Hi ha qui us dirà que fer Pessebre no és cool, ni sexy, que és una tradició falsament vetusta i anquilosada. Nogensmenys, si algun cop hi heu participat, haureu experimentat una veritable sensació de col·lectivitat. La cohesió d’un poble és intangible i es construeix, com avui, amb molt companyerisme.
Cal posar en valor la vostra feina; perquè, com deia el pensador Walter Benjamin, “és una tasca més àrdua honorar la memòria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres. La construcció històrica es consagra a la memòria dels qui no tenen nom”.
Als visitants (vinguts d’arreu). Què hi trobareu? Un retaule de colors, finestra als orígens de la civilització occidental i a la nostra mil·lenària història medieval. Porta d’entrada del camí ral, aquest lloc esdevé especial.
Si el costumista Sorolla no fos valencià, en comptes de la llum mediterrània hauria pintat els Firaires i les
Rentadores de Fals. Si els naturalistes Caravaggio i Genileschi no haguessin nascut a Roma, no haurien ideat el clarobscur amb Judith i Holofernes sinó que, inspirats per Fals, haurien pintat l’Orgia d’Herodes. I, si Monet hagués nascut a Catalunya, enlloc de França, segur que coneixeríem l’impressionisme per aquest Pessebre Vivent, enlloc del famós Sol naixent.
Als catalans i les catalanes. Recordeu que, si som nació acomplexada, és perquè no som conscients del patrimoni cultural que posseïm. Penseu que la llengua i la tradició, són el nostre gran bastió. I gràcies al Pessebre de Fals, us adonareu que no estem fent cap pas en fals. Ans al contrari, amb pas ferm construirem tot allò que anhelem.
No ho oblideu: per fer país s’ha de fer poble; i fent poble, fent Pessebre, fem país. De manera que, si us sentiu part d’aquest Poble, sou uns afortunats perquè avui sortireu reconfortats. Reviviu el caliu de la comunitat, perquè algun dia, assolirem la llibertat.
A vosaltres, organitzadors i figurants: gràcies per tant.
A vosaltres, visitants: gaudiu la màgia del Nadal.
I a vosaltres, catalans: torneu a la il·lusió de l’infant i somnieu, altra vegada, amb aquest Pessebre Vibrant.
Josep Vicenç Mestre Nogué
Doctor en Història. Politòleg i humanista