El pròleg d’Agnès Torras i Casas

El pessebre correspon a la tradició cristiana de les celebracions de Nadal. És la representació del naixement i la infantesa de Jesús i el seu entorn familiar, geogràfic i social, en paisatges de la llunyana Palestina de l’època romana.

En el Pessebre vivent de les Torres de Fals són les persones vives les que representen les figures en un espai mediterrani perfecte: amb les seves atzavares, figueres de moro i magraners de veritat i que ens acompanyen pels camins ben traçats al costat dels boixos i dels llentiscles.

Aquest Pessebre demostra la persistència d’una tradició nadalenca d’arrels mediterrànies que els veïns de Fals, Rajadell i d’altres localitats de l’entorn mantenen ben altament i generosa, amb una gran capacitat d’organització i esforç que aturen el temps i retrocedeixen a la recerca d’altres èpoques. Són figures humanes que contemplen un món sovint inhòspit com la fugida a Egipte per part de la família de Jesús, perseguida per ordre del govern, i també la pèrdua dels innocents, els fillets petits de moltes famílies jueves assassinats pels soldats que es mouen entre les ombres.

Cada hivern, i ja en fa quaranta, es renova la il·lusió de les persones figurants que a les Torres de Fals exposen la vida d’aquells temps amb sensibilitat i austeritat, com una alternança de llums i ombres dels capvespres, mentre l’olor de boix i de molsa, amb la remor dels saltants d’aigua seran la continuació de la vida de l’endemà; així doncs com cada Nadal el Pessebre uneix allò que és efímer amb el que és perdurable.

Que per molts anys pugueu fer i gaudir del PESSEBRE VIVENT DE LES TORRES DE FALS!

Agnès Torras i Casas

Pedagoga

 

Llegiu el text complet.